Les pàgines de la història

La selecció espanyola jugarà la seva primera semifinal en un Mundial. Una vegada més Villa va aconseguir el gol de la victòria –a set minuts del final- que va classificar a un equip que ja ha fet història. Paraguai, com anteriorment Xile i Portugal, va ser un rival sense massa renom, però que va posar les coses molt difícils: un conjunt molt ben situat en el terreny de joc, amb un sistema defensiu poderós, però que tampoc va escatimar esforços en atac. L’Espanya de Del Bosque es va mantenir fidel al seu estil i amb treball i paciència a la primera meitat, i sabent patir a la segona, madurant el partit i donant un pas endavant en el moment clau, es va fer amb un merescut triomf. Els dos penals aturats –un per part de cada porter, Casillas i Villar- en només dos minuts, van ser moments àlgids de l’enfrontament, però encara més decisives van ser les entrades de Cesc Fàbregas primer i, posteriorment, de Pedrito, dos jugadors que li van donar a l’equip l’aire i la guspira que reclamava a crits. A la recta final, després d’haver passat per gairebé tots els estats d’ànim possibles, Espanya va saber matar el partit en el moment en què ho havia de fer. Aquesta selecció ha aconseguit quelcom que té molt de mèrit: passi el que passi a partir d’ara, quedarà escrit a les pàgines de la història.


Un nou repte per a Leo Messi

En el partit que molts havien qualificat com a final anticipada, Alemanya va passar per sobre d’Argentina (4-0). La jugada clau va arribar ben aviat: als dos minuts, Müller va pentinar una pilota que Sergio Romero va convidar a entrar a dins de la porteria. A partir d’aquest moment els de Joachim Löw van jugar amb els nervis dels argentins que, per la seva banda, igual que els havia passat als brasilers el dia anterior, no van saber conviure amb l’angoixa de trobar-se per sota en el marcador. Els de Maradona no es van amagar, ni molt menys, i van acceptar que els corresponia dur la iniciativa en el joc ja que no la tenien en el resultat, però la consistència de conjunt que havien ofert en els altres partits no va fer acte de presència. Cap a la meitat del segon temps la albiceleste va rebre l’estocada definitiva en forma de gol. A partir d’aquell moment Argentina es va saber derrotada i els alemanys fins i tot es van agradar. Schweinsteiger ja és, sens dubte, un dels gegants del campionat; Klose és a només un gol del rècord absolut de Ronaldo en la història dels Mundials; Müller, Özil, Khedira i companyia s’estan fent tan grans que, en aquests moments, ni ens imaginem fins on poden arribar.

La cara amarga correspon als argentins: Maradona va ser la viva imatge de la impotència, però, compte, no del fracàs. El Mundial que ha fet Argentina ha estat digne d’elogi i ni tan sols la contundència del resultat d’ahir pot negar-ho. Leo Messi, el millor jugador del món malgrat tot, ja té un nou repte a la seva prolífica carrera: aixecar, com a capità, el trofeu de campió del món, d’aquí a quatre anys, en el Mundial de Brasil.