Campió: el FUTBOL!

Els qui creiem en la justícia com a part de la poesia estem d’enhorabona: la selecció espanyola s’ha proclamat campiona del món! No cal trencar-se el cap per entendre que qui millor juga s’emporta la copa cap a casa. La grandesa del futbol radica en el fet que això no és sempre així i, per tant, quan passa, encara és motiu d’una major alegria.

És emocionant que Espanya hagi guanyat el Mundial, però encara ho és molt més que ho hagi fet desplegant el millor futbol possible. Les llàgrimes d’Iniesta, Casillas, Piqué i companyia són la reacció humana normal a un triomf que és el de tots els amants i apassionats d’aquest esport. Veure jugar aquest equip és un privilegi; veure’l guanyar és la conseqüència lògica del seu joc.

La selecció de Vicente Del Bosque no ho va tenir gens fàcil per desempallegar-se de la selecció holandesa més violenta de la història (fins i tot més que la de la final del 78). Espanya va intentar fer el seu joc, però la capacitat destructiva del seu rival va impedir que, durant molts minuts, assolís la fluïdesa necessària per treure el partit endavant. Però aquests jugadors són tan grans perquè saben emmotllar-se a les característiques de cada enfrontament i, lluny d’amagar-se, van contrarestar el joc brut holandès fent el que millor saben fer: jugant a futbol. I per jugar a futbol s’ha de tenir clar que es tracta d’un esport d’equip –en el qual la pilota és el més important- i això els espanyols ja fa temps que ho van aprendre. En canvi, alguns dels holandesos –igual que molts altres cracks que ja fa setmanes que estan de vacances-, encara no ho saben: es van escarrassar a voler ser ells i només ells els solitaris protagonistes (i és per això que no escric aquí els seus noms). I el que tampoc no han après, encara, és que de la força del grup sí que, en accions puntuals i decisives, en sorgeixen noms propis que acaben passant a la història: pel que fa a la selecció espanyola –un autèntic grup, un EQUIP-, si en altres ocasions es van destacar els Villa, Puyol, Xavi, Busquets, Llorente o Pedro-, ahir va ser el torn del recuperat Iker Casillas i del sensacional Andrés Iniesta.

Espanya celebra que és campiona del món per primera vegada a la història; però el futbol encara ha aconseguit un triomf més gran: l’existència d’un equip que juga, competeix i guanya com molts de nosaltres no havíem vist mai.