Records Mundials

"Los goles decisivos son algo más que un recuerdo:
vuelven a suceder." Juan Villoro, Dios es redondo.

Una estranya sensació em recorre per tot el cos davant l’imminent inici del Mundial de Sud-àfrica. Em sento il•lusionat com un nen, tot esperant que comenci a rodar la pilota. Els records construeixen la vida d’una persona i els partits de futbol són, per mi, una bona font de records. Suposo que d’aquí em ve aquesta mena de nostàlgia en la que ja fa setmanes que m’he submergit tot reveient partits, jugades i gols de diferents Mundials, i rellegint sobre ells. Un sentiment que sorgeix de comptar anys: quants en tenia, quants en fa, quants en van passar entre dos moments concrets... I sorgeix, sobretot, de la seguretat de saber on vaig veure (i viure) i amb qui l’eliminació de Brasil a mans d’Itàlia al Mundial d’Espanya’82; la final de Mèxic’86 entre Argentina i Alemanya; la derrota d’Espanya, a la pròrroga, contra Iugoslàvia al Mundial d’Itàlia’90; la victòria de Brasil, per penals, enfront d’Itàlia a Estats Units’94; el destronament de Brasil a i per part de França quatre anys després; tot el Mundial de Corea i Japó l’any 2002... I els gols de Paolo Rossi, Zico, Falcao, Maradona, Rummenigge, Lineker, Butragueño, Schillaci, Romário, Stoichkov, Zidane, Ronaldo...

Les associacions d’idees són la clau de la memòria i el futbol, i més concretament els Mundials de futbol, són, per tant, una autèntica festa pels records.

Comença un altre Mundial: seguim escrivint nous partits, nous gols, noves jugades, nous records per a la memòria.