Ni vencedors ni vençuts

La primera jornada del Mundial ha posat de manifest el vell tòpic que diu que “no hi ha rival petit”. Que una selecció sigui o no favorita és un adjectiu establert a priori, però a l’hora de la veritat el que compta damunt del terreny de joc és qui té més confiança i a qui li tremolen les cames. I en un mateix partit els jugadors de tots dos equips poden passar pels diferents estats. Ho vam veure ahir en el partit inaugural: els sud-africans van sortir amb por, potser els pesava massa la responsabilitat de representar el país amfitrió. Semblava que tinguessin les cames encarcarades i jugaven a veure-les venir. Els mexicans ho van aprofitar per prendre les regnes del joc i de la mà de Giovani Dos Santos –no pot negar que va aprendre al costat del millor Ronaldinho- crear les primeres jugades interessants d’aquesta Copa del Món. A la segona meitat els locals es van deixar anar i de quina manera: semblava un altre equip. El gol que va signar Tshabalala, amb un xut potent i col•locadíssim a l’escaire, va ser fruit d’un extraordinari contraatac, una jugada de tiralínies digna de ser estudiada a les escoles de futbol. Avançar-se en el marcador va donar ànims –i fe- a Sud-àfrica, que de cop i volta va creure en les seves possibilitats: els seus davanters són tan ràpids com lents els defenses mexicans. Però en futbol, com a la vida, l’experiència és un grau, i en aquesta disciplina Mèxic va guanyar: el gol de Rafa Márquez en va ser un clar exemple. Sospito que la selecció que dirigeix “el Vasco” Aguirre se sentirà més còmoda quan no hagi de dur la iniciativa en el joc.

L’altre partit de la jornada inaugural va confirmar els problemes de tot tipus que continua tenint la selecció francesa per tal de jugar a alguna cosa. L’ordre i la voluntat d’Uruguai van ser suficients per posar en evidència la incapacitat francesa. De res serveix sortir com a favorit i disposar de jugadors de renom si no s’és capaç de jugar en equip, fet que sí que va aconseguir el conjunt sud-americà, malgrat els seus problemes en la construcció al mig del camp. I atenció amb la davantera uruguaiana: tinc la sensació que Forlán i Suárez hi diran la seva, en aquest campionat. França haurà de millorar molt per tal que l’ombra del fracàs del Mundial de Corea i Japó no l’atrapi de forma irreversible.

Aquesta primera jornada del campionat no ens ha deixat ni victòries ni derrotes, ni vencedors ni vençuts, però ha confirmat l’aparent igualtat del grup A i el potencial implícit de seleccions que no s’han de menysprear.