Pragmatisme

L’excapità de la selecció italiana Franco Baresi lamentava ahir a El País.com l’eliminació dels azzurri i, amb una mena d’estranya resignació, atribuïa la desfeta a la cultura futbolística del seu país: és un equip pragmàtic. Aquesta característica és la que històricament ha portat Itàlia a assolir grans èxits, però, de vegades, com en l’actualitat, també l’ha abocat al fracàs.

La selecció espanyola que dirigeix Vicente Del Bosque va aconseguir la classificació pels vuitens de final derrotant Xile per 2 a 1, en un partit complicat que els jugadors espanyols van saber resoldre satisfactòriament. I ho van fer jugant bé: espolsant-se la pressió angoixant dels seus rivals, aprofitant les ocasions, sabent jugar amb el marcador a favor i no prenent més riscos dels necessaris davant un equip que esperava la seva oportunitat per contraatacar amb perill. Efectivament, Xile va ser una selecció molt incòmoda, i Espanya va fer el seu joc de tocar i tocar i aconseguir convertir la possessió de la pilota en un art només en alguns moments del partit. En d’altres, com per exemple a la recta final del match, amb la classificació i el primer lloc a la butxaca, el joc de l’equip va ser més pragmàtic. Aquest fet ha provocat que s’hagin alçat vàries veus censurant el joc de l’equip: que de pressa que ens acostumem a les coses bones! Hi ha algunes ments obtuses d’aquest país que ja han oblidat que el joc de la selecció espanyola, històricament, no ha estat mai un exemple de pragmatisme i, ni molt menys, de gust exquisit pel control de la pilota. Sembla que ja no recordin el tòpic absurd i castís de la furia española al qual tant s’havia apel•lat des de temps remots i fins, per cert, no fa pas gaires anys, com si el futbol fos un esport en el que el més important per guanyar fos l’ira i la violència i no les tàctiques, la tècnica, la qualitat i, fins i tot, el talent dels jugadors.

L’actual selecció espanyola poc hi entén de fúria –és l’únic equip que encara ho ha vist ni una sola targeta- i si aconsegueix combinar el seu excel•lent joc creatiu amb la part més pragmàtica del seu estil, tindrà molt de guanyat perquè, en tota la primera fase del campionat, encara no he vist cap selecció que sigui capaç de jugar així.