La màquina del temps

Les seleccions d’Uruguai i de Ghana s’enfrontaran per decidir quina de les dues jugarà les semifinals. En aquests moments, tots dos equips ja estan fent història, però, arribats a aquest punt, no es conformen i en volen més.

Uruguai, conduïda pel veterà tècnic Óscar Washington Tabárez, va desfer-se d’una voluntariosa Corea del Sud per 2 a 1. Luis Suárez, davanter de l’Ajax, que ja va aconseguir el gol de la victòria contra Mèxic, va ser l’autor dels dos gols del seu equip i se situa entre el grup de màxims golejadors del campionat. D’altra banda, la selecció de Ghana va superar els Estats Units pel mateix resultat (2 gols a 1), però en aquest cas després d’una pròrroga. L’únic conjunt africà supervivent en el primer Mundial africà va derrotar un dels rivals més incòmodes de l’actual panorama futbolístic.

La tornada a l’elit del futbol de l’equip d’Uruguai representa un viatge al passat. En els primers campionats del món aquesta selecció va ser una de les referències: en el primer Mundial, celebrat l’any 1930, es va convertir en doble protagonista ja que, a més de ser la selecció amfitriona també va ser la campiona, derrotant Argentina a la final per 4 gols a 2. L’any 1950, en el Mundial de Brasil, Uruguai va jugar contra la canarinha el partit definitiu d’una lligueta final que havia de decidir el campió. Els locals no van saber aprofitar el fet de jugar a casa –l’estadi de Maracaná de Rio era ple a vessar-, ni que l’empat els donava el títol, ni tan sols que es van posar per davant en el marcador. Els gols d’Schiaffino i de Ghiggia van capgirar el resultat i van donar la segona Copa del Món a Uruguai en el partit que, des d’aleshores, es coneix com el del Maracanazo. En els Mundials de Suïssa’54 i de Mèxic’70 la selecció charrúa va tornar a tenir un paper destacat en assolir la quarta posició. Però, d’aleshores ençà, i ja fa 40 anys, Uruguai ha patit una sequera futbolística considerable, ja que els seus millors resultats en els campionats del món han estat arribar fins a vuitens en dues ocasions (la darrera a Itàlia’90 a les ordres, per cert, del mateix Tabárez). La selecció actual fa història: com a mínim serà la millor classificació aconseguida en les últimes quatre dècades.

L’entrada a l’elit del futbol de l’equip de Ghana representa, potser, un viatge al futur. La seva única experiència en els Mundials va ser fa quatre anys, i va quedar eliminada als vuitens de final. Per tant, passi el que passi a partir d’ara, assolirà la seva millor classificació en un campionat del món. No obstant això, el seu bon paper, tot i ser un conjunt nouvingut, no és casual ja que, a part de comptar en el seu palmarès amb quatre Copes d’Àfrica, també ha aconseguit dos Mundials sub’17 i, el passat mes d’octubre, el Mundial sub’20, derrotant Brasil a la final després de la tanda de penals. L’experiència de la majoria dels jugadors de l’actual selecció de Ghana en clubs de lligues internacionals, combinada amb la seva espontaneïtat innata i amb la bona feina de l’entrenador serbi Milovan Rajevac, permeten que aquesta selecció escali un graó més i comenci a escriure noves pàgines de la història.

Uruguai i Ghana, passat i futur, es troben en el present. Una nova prova de la grandesa del futbol: un esport que fins i tot trenca la línia del temps.