Itàlia es desinfla; França explota

El Mundial s’anima. La feina ben feta dóna els seus fruits, mentre que “del no res no se n’obté mai res”, deia el Rei Lear de Shakespeare.

La selecció de Paraguai, pràcticament classificada, lidera el grup F amb solvència, per sobre de la malaguanyada Itàlia, que ahir tot just va poder empatar amb Nova Zelanda. Tota una campiona del món -l’actual- va fer el ridícul davant d’una selecció que, fins aquest any, només compta amb una participació a la Copa del Món: va ser a Espanya’82 i en va sortir escaldada, rebent golejades d’Escòcia, la URSS i Brasil, que li van clavar cinc, tres i quatre gols respectivament. L’actual seleccionador, Richard Lloyd Herbert, va ser testimoni directe d’aquells partits, ja que els va viure com a jugador, damunt del terreny de joc. Un gran èxit, doncs, el de l’equip de Nova Zelanda, que arriba a la tercera i definitiva jornada amb possibilitats de superar la primera fase. Itàlia, com tantes altres vegades, buscarà la classificació in extremis, jugant-se el tot pel tot davant Eslovàquia.

Brasil va segellar el seu bitllet a vuitens amb menys problemes dels que esperàvem. La selecció de Costa d’Ivori es va mostrar molt atemorida i només al final va ensenyar les urpes... i de quina manera! La impotència en el joc comporta reaccions gens esportives. Els brasilers, sense complicacions, ja han superat la primera fase amb un joc poc brillant, però molt efectiu. O Fabuloso Luis Fabiano ja ha presentat la seva candidatura a màxim golejador del campionat.

I una menció especial al meravellós circ francès. L’escàndol ja ha arribat a estaments que poc o gens tenen a veure amb el futbol. Quan això passa, la pilota es desinfla i deixa de rodar. Demà a la tarda el Free State Stadium de Bloemfontein acollirà un partit entre dues seleccions que quedaran eliminades: Sud-àfrica ho farà amb tots els honors, els que corresponen als jugadors de la selecció del país amfitrió, que han fet el que han pogut i que no oblidaran mai aquesta meravellosa experiència. França se n’anirà cap a casa amb la cua entre cames i, potser, entre els responsables del fracàs, algun cínic pensarà que sempre els quedarà París.