Suc de taronja

Els qui tot just són uns anys menys joves que jo recorden amb admiració i també amb nostàlgia la selecció holandesa dels anys 70, anomenada la taronja mecànica, sens dubte fent referència al color de la seva samarreta i a la manera de jugar. Capitanejats per Johan Cruyff, els Rep, Krol, Neeskens, Haan, Rensenbrink, Jansen i companyia, van reinventar el futbol amb un joc lloat per tothom: gent del gremi, grans especialistes i aficionats en general, tots es van treure el barret davant una selecció que, encara avui en dia, no s’acaba d’entendre com no va aconseguir proclamar-se campiona del món. Al Mundial d’Alemanya’74 es va plantar a la final havent cedit només un empat, marcant catorze gols i rebent-ne un, en un total de sis enfrontaments. Pel camí es van desfer de rivals tan poderosos com Brasil, Argentina i la República Democràtica d’Alemanya. En el partit decisiu, la selecció d’Alemanya Federal, país amfitrió, va veure com en els primers segons, i gràcies a una gran jugada de Cruyff, l’àrbitre la castigava amb un penal quan, literalment, cap dels seus jugadors encara no havia tocat la pilota. Neeskens el va transformar en gol. Malgrat tot, els holandesos no van poder evitar que els alemanys, acompanyats per la seva afició, consolidessin la seva fama d’equip gairebé invencible i acabessin capgirant el marcador i, per tant, fent-se amb el títol.

Semblava que Holanda havia deixat escapar una oportunitat única, però quatre anys més tard, a Argentina’78, en va tenir una altra d’immillorable i, malauradament, tampoc la va saber aprofitar. Sense Cruyff, però amb il•lustres supervivents de la selecció que va enlluernar el món en l’anterior Mundial, el seu camí fins la final no va ser tan brillant, però hi va arribar igualment amb tots els honors i amb ganes de treure’s l’espina clavada. No obstant això, altra vegada es va trobar davant l’equip amfitrió, una Argentina crescuda, a més, pel fervor d’una dictadura que va utilitzar el campionat com a reclam publicitari. El partit, per violent, va ser gairebé una guerra, i els holandesos van veure com l’arbitratge de Gonella escombrava, no gaire subtilment, cap a casa. Després d’haver anat per sota en el marcador durant molts minuts, Holanda va aconseguir empatar amb una rematada de cap de Nanninga. Per si això fos poc, i amb un equip argentí tocat per aquest gol, a l’últim minut Rensenbrink va enviar una pilota al pal: aquest és el moment de la història en què Holanda ha tingut més a prop el títol de campiona del món. A la pròrroga, el genial Kempes va donar la victòria a Argentina. Aquesta va ser la fi de la taronja mecànica.

Els qui són tan joves com jo recorden amb admiració, i potser també amb una mica de nostàlgia, la selecció holandesa que l’any 1988 es va procalamar campiona d’Europa. Koeman, Rijkaard, Gullit, Wouters, Van Breukelen i, és clar, Van Basten, van fer recordar als seus compatriotes l’equip de la dècada anterior. L’espectacle futbolístic que Holanda va donar en aquella Eurocopa, va culminar amb una cirereta espectacular: el gol impossible de volea que Van Basten va aconseguir a la final davant la URSS.

Els qui són més joves que jo recorden que al Mundial’98 la selecció holandesa va caure eliminada a les semifinals. El seu botxí va ser Brasil, que es va imposar en la sempre incerta i tantes vegades injusta tanda de penals. L’equip de Bergkamp, Kluivert, Cocu, els germans De Boer, Davids, Seedorf, Reiziger, Van der Sar (aquest excel•lent porter, encara en actiu i al màxim nivell!) i companyia, tampoc va assolir la fita mundial, però també va provocar admiració entre els aficionats.

I ara què? Som al present: Mundial de Sud-àfrica’10. Holanda s’ha convertit en la primera selecció classificada pels vuitens de final. Ahir va superar Japó per 1 gol a 0, amb un pobre nivell de joc, que no va diferir gaire del mostrat contra Dinamarca. On és l’admiració per aquest equip? D’aquí a uns anys, parlarem de nostàlgia? Amb uns precedents tan mecànics, sembla que, a hores d’ara, aquesta selecció funcioni amb una simple maneta. Tot i que, qui sap, potser a base de fer-la girar, ens acaba sortint un bon i refrescant suc de taronja.