Exercici de confiança

Tots els aficionats al futbol solen tenir la seva alineació preferida del seu equip preferit. S’acostuma a dir, precisament, que hi ha tantes alineacions com seguidors. Davant d’un esdeveniment com ara el Mundial la cosa es multiplica, perquè també ho fa el nombre de persones que senten preferències per un o altre equip. (Potser molts aficionats del FC Barcelona que no tenen cap mena de simpatia per la selecció espanyola discreparan del meu punt de vista, però, per tal d’entendre el que explico, els convido a que visquin una Copa del Món en un país com per exemple Itàlia, en què tothom, absolutament tothom, fins i tot a qui no li agrada el futbol ni segueix el campionat de lliga, anima el seu equip de manera incondicional.)

Tot plegat ve a tomb perquè, després de l’ensopegada d’Espanya enfront Suïssa, tots els aficionats van trobar una ràpida solució per tal que La Roja pogués seguir endavant en la competició. És cosa sana que la gent en parli i fins i tot discuteixi les diferents possibilitats. No obstant això, em semblen força gratuïts segons quins comentaris interessats de certs mitjans de comunicació espanyols. La veritat és que hi ha molts personatges que, autodefinits com a experts, no deixen de ficar-se de peus a la galleda contínuament explicant què farien ells en tal situació o com n’arreglarien segons quina altra. Doncs bé, una de les idees lluminoses que s’han sentit aquesta setmana, era la de deixar al jove Sergio Busquets a la banqueta en el partit contra Hondures. El de Badia no només va jugar sinó que, una vegada més, va donar una lliçó magistral de com ha d’actuar un mig-centre, llegint el desenvolupament del joc com un autèntic veterà, recuperant pilotes, associant-se amb els seus companys, oferint-se constantment, sempre generós amb l’equip i, a més, dotat d’una tècnica individual exquisida. Es tracta d’un d’aquells jugadors que tot entrenador sempre voldria tenir a la seva disposició, per l’equilibri que dóna des del mig del camp, que és on es guanyen les garrofes. Per això celebro que Vicente Del Bosque hagi manifestat que si ell, actualment, fos jugador, a qui voldria assemblar-se és a Sergio Busquets.

Espanya va superar Hondures per dos gols a zero, potser no tan brillantment com la gent s’esperava, però amb una solvència contrastada. L’equip va fallar moltes ocasions, la qual cosa significa que les va crear. Com diu el tòpic, la pilota acabarà entrant. Després del mal inici de campionat, la selecció espanyola necessita guanyar confiança i alliberar-se de la històrica angoixa a la qual la condemna la premsa més rància del país. Tothom té les seves preferències –jo també, és clar, i tampoc coincideixen en un 100 % amb les de Del Bosque, només faltaria-, però no podem pretendre que l’opció bona sigui la que cadascú s’imagina. Cal deixar treballar amb tranquil•litat i donar suport a la feina ben feta. D’aquesta manera, el conjunt espanyol pot arribar molt lluny. En cas contrari, el difícil i decisiu partit contra Xile es pot convertir en el punt i final.