Maneres de perdre

Ahir vam ser testimonis de com es complicaven la classificació dues de les seleccions grans. Però, evidentment, donant una imatge i desprenent unes sensacions radicalment oposades. Els joves alemanys, que tant ens van agradar en la seva estrena enfront Austràlia, es van veure sorpresos per la seriosa selecció sèrbia que, cal dir-ho, vaig reconèixer més ahir que no pas en la derrota davant Ghana. Als d’Antic, que necessitaven imperiosament la victòria, tot els va sortir de cara: fins i tot l’actuació d’un àrbitre –per més dades, espanyol- encaparrat a castigar un esport anomenat futbol. La pluja de targetes i la manca de criteri són dues constants que es repeteixen fatalment cada setmana en els arbitratges de la lliga espanyola i a les quals, malauradament, ja ens hem acostumat. Però a veure qui explica això als alemanys, que encara no han entès que per guanyar no només cal jugar bé, sinó que t’has de refer, una vegada rere l’altra, de les contínues decisions –discutibles- de certs personatges amb pretensions d’estrella. L’expulsió de Klose em va semblar tan escandalosa que per un moment vaig dubtar de si estava veient un partit del Mundial o el penúltim espectacle del bombero torero. Malgrat tot, Alemanya i Sèrbia van jugar a un nivell molt alt i, per mi, continuen sent candidates a arribar lluny en aquest campionat.

L’altra cara de la moneda la trobem amb l’Anglaterra de Capello, a punt d’estavellar-se estrepitosament. L’italià va castigar Green asseient-lo a la banqueta i va situar el Calamity titular, James –que als seus gairebé 40 anys es va convertir en el jugador més gran en debutar en un Mundial-, a la porteria, com si tots els problemes de l’equip s’arreglessin d’una manera tan simple. La trista realitat és que els anglesos s’estan diluint, no tenen arguments ni tan sols per marcar-li un gol a Algèria -que va fer un partit lloable- i fins i tot Rooney vaga pel camp sense saber ben bé quin és el seu objectiu. El calamitós “estil-Capello” fa que grans jugadors com Lampard, Gerrard, Terry i el mateix Rooney, semblin ànimes en pena intentant fer no se sap què. A aquesta trista Anglaterra pràcticament només li serveix la victòria en el partit contra Eslovènia i, vist el que hem vist fins ara, no sembla una empresa gens fàcil. Després de la França de Domenech, la següent carabassa –i ben grossa- se la pot endur el mal educat Capello.

P.S. Ahir vaig donar Argentina com a classificada. Bé, les matemàtiques, sempre precises, m’han avisat que això encara no és cert al 100 %. Demano disculpes pel meu error. De totes maneres, ja vaig avisar que la verge dels miracles estava de vacances. Bàsicament, això és un avís pels rivals d’Argentina d’una banda, i de l’altra, pels d’Uruguai i Mèxic, brillantment classificades.