El futbol creix

Després que ens enlluernés en el primer partit i de patir en el segon, ahir vam veure una tercera versió de la selecció alemanya: la de saber guanyar amb paciència i molt d’ofici. Efectivament, el triomf –necessari- d’Alemanya enfront Ghana va ser conseqüència de la lliçó de maduresa que va donar un dels equips més joves del campionat. Els africans, que van vendre cara la derrota, van tenir les seves opcions, però al final van decidir un gol sensacional de Mesut Özil i la feina incommensurable de Bastien Schweinsteiger. En aquesta primera fase Alemanya no ha trontollat: s’ha fet més forta. D’altra banda, Ghana serà l’únic representant africà a vuitens, a no ser que una carambola de resultats i, sobretot, de gols, classifiqui Costa d’Ivori.

Anglaterra va aconseguir el seu bitllet demanant l’hora davant d’Eslovènia que, al seu torn, va quedar eliminada amb el gol del nord-americà Landon Donovan en el temps de descompte. Estats Units, a l’últim minut, va passar d’estar eliminada a assolir el primer lloc del grup. Els anglesos van millorar les seves actuacions anteriors, però continuen generant dubtes i antipaties. L’intent de rebel•lió de John Terry i el complicat caràcter –ho dic així per ser suau- de Capello, amenacen la unió d’un equip que, de seguida que quedi eliminat, pot explotar a la francesa. També és cert, però, que les seleccions que es classifiquen pels pèls i donant pitjor imatge, acostumen a arribar lluny en el campionat. En qualsevol cas, segur que el duel entre alemanys i anglesos promet emocions fortes.

Finalment, vull posar de manifest la següent dada: hi haurà una selecció sorpresa a semifinals. L’atzar i el futbol han volgut que el millor d’aquests equips, Uruguai, Corea del Sud, Estats Units i Ghana, aconsegueixi classificar-se, com a mínim, entre els quatre primers del Mundial. Una realitat que celebro perquè significa que aquest esport meravellós no para de créixer arreu del món.