dilluns, 14 de juny del 2010

Aquests joves alemanys


Per fi ha arribat el futbol-espectacle al Mundial de Sud-àfrica! Estic parlant, és clar, de la prodigiosa primera part d’Alemanya, que va passar per sobre, literalment, de la selecció australiana. El conjunt de Joachim Löw és digne d’estudi. Aquest entrenador està aconseguint dur a terme un canvi generacional gairebé complet, sense traumes ni grans discussions. Fa dos anys ja va fer un primer pas important en aquest relleu, i si no va aconseguir proclamar el seu equip campió d’Europa va ser perquè va topar amb la millor selecció espanyola de tots els temps. Ara encara aquest campionat del món amb una bona fornada de nous valors dels qui crec que se’n parlarà, i molt. Encapçalen la llista Mesut Özil i Thomas Müller, vint-i-un i vint anys respectivament. Ahir mateix vam poder comprovar com de perillosa (pel rival) pot ser la seva associació a la banda dreta. Els acompanyen Sami Khedira al centre del camp i Holger Badstuber a l’esquerra de la defensa. El porter Manuel Neuer també gaudeix de la confiança de l’entrenador després de la baixa d’Adler per lesió. I l’arma secreta, Marko Marin, a qui el més baix dels seus companys li treu ben bé un pam, és capaç de revolucionar un partit ell tot sol. La recent incorporació de tots aquests jugadors fa que els Podolski, Schweinsteiger, Lahm, Mertesacker i Gómez, tots ben coneguts, actuïn com a veterans de l’equip, i això que el més gran compta tot just vint-i-sis anys. Cal destacar, doncs, la joventut d’aquesta selecció alemanya, en la qual només tres homes superen la trentena: Klose, Friedrich i el tercer porter, Butt. L’aposta de Löw m’agrada i de moment ha començat amb molt bon peu. És cert que el seu primer rival va oposar poca resistència però, repeteixo, la primera part dels alemanys va ser, simplement, espectacular.

I si ahir parlàvem de jugadors calamitosos, avui hi podem tornar: no se m’acut un adjectiu millor per qualificar l’error del porter algerià, Chaouchi, en el gol eslovè, i la innocent mà dins de l’àrea del serbi Kuzmanovic. Dues jugades crucials que van condemnar els seus respectius equips. Paradoxalment, qui havia de posar les mans no ho va fer, i viceversa. Coses del futbol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada