Història d'Espanya

Qui ens havia de dir que la primera gran campanada del Mundial la patiria la selecció espanyola més favorita de la història? La seva condició de campiona d’Europa, però, sobretot, la filosofia del seu joc, la convertien –la converteixen, encara- en una de les màximes candidates al guardó final. Però el bon conjunt que forma l’equip de Vicente Del Bosque té davant seu el handicap més perillós: el de lluitar contra la història. Espanya no ha fet un bon campionat del món gairebé mai. Sí que és cert que en altres ocasions se li ha atribuït el paper de favorita, però de manera gratuïta, sense veritables arguments. Per joc, per talent i per potencial, enguany sí que aspira al màxim. Però la història no perdona i, com ja ha passat tantes vegades, el debut ha sigut negatiu. Bé, de fet, el partit d’ahir va ser negatiu perquè pràcticament ningú amb dos dits de front no s’esperava que Suïssa pogués derrotar el combinat espanyol, però jo no diria que totes les conclusions hagin de ser necessàriament pessimistes. A la primera meitat el joc d’Espanya va ser entre bo i molt bo, combinant, buscant, creant, provant, controlant escandalosament el ritme del partit. Un domini absolut. Només va mancar una mica de profunditat. A la represa, quan arribava el moment decisiu d’encarrilar el camí del triomf, els suïssos van aconseguir, en una jugada aïllada, el seu gol. A partir d’aquest moment sí que als jugadors espanyols els va faltar paciència, la tranquil•litat necessària per poder seguir fent el seu joc. Saber jugar amb el marcador en contra és un aspecte a millorar perquè pot ser clau en un campionat d’aquestes característiques. L’angoixa és una mala companya, però, tot i així, Espanya ho va intentar, amb força sentit, fins a l’últim segon (no és un tòpic).

Molt més desencertades que les accions dels jugadors em van semblar les declaracions de Luis Aragonés al final del partit. Amb un oportunisme vergonyós, l’ex-seleccionador va acusar l’equip de creure’s guanyador abans de jugar. Aquest grup s’ha mostrat humil i treballador i, que jo sàpiga, no ha celebrat res abans d’hora. Qui sempre guanya els partits, els Mundials i tot el que calgui abans d’hora és la premsa espanyola més rància, que històricament ven la pell del llop abans de caçar-lo i a un preu molt bo, per cert, i precisament el senyor Aragonés ho hauria de saber millor que ningú, això, perquè ell mateix ho va patir en la seva pròpia carn durant força temps.

I un últim comentari: és possible que ningú no s’hagi fixat en el clamorós penal que comet Iker Casillas en la jugada del gol suís? No he sentit ni vist cap comentari al respecte enlloc. El porter surt amb els peus per davant, toca la pilota, el peu, la cama i alguna cosa més, envestint descaradament el davanter, que fa una volta de campana abans de caure a terra. Al porter de Sud-àfrica Khune, per un mínim contacte amb l’uruguaià Luis Suárez, el van castigar amb penal i expulsió. Potser és que, a hores d’ara, encara continua sent tabú parlar obertament de les errades del capità de la selecció espanyola.