Un nou gol de David Villa –el màxim golejador espanyol en la història dels Mundials- va donar la victòria a Espanya en el duel ibèric contra Portugal i va classificar la seva selecció pels quarts de final. Per ser honestos, cal dir que el partit va acabar amb triomf de La Roja gràcies al gol de Villa i també al gran treball de la resta de jugadors davant un rival defensiu, rocós, incòmode i amb una proposta futbolística gasiva fins a límits insultants. No va ser gens fàcil derrotar l’equip de Carlos Queiroz –un entrenador que ja ha entrat directament en el top three dels més mal educats del campionat-, ja que va prioritzar la destrucció del joc rival a la creació de joc propi i, d’aquesta manera, Espanya va haver de fer les coses molt bé i armar-se de paciència per poder resoldre favorablement el partit. La selecció espanyola va aconseguir el seu objectiu i amb molt bona nota, i va guanyar perquè, entre altres coses, va ser l’única que ho va voler fer. És cert que hi ha aspectes a millorar: més rapidesa en la circulació de la pilota (sobretot a la primera part); les obligacions defensives de Sergio Ramos (sempre arriba tard); la manca d’espurna de Fernando Torres; la inseguretat (cada vegada més preocupant) d’Iker Casillas. Però els partits els guanya el conjunt (la individualitat només llueix quan la resta de l’equip està bé) i, per això, Espanya continua mostrant un bon nivell, mentre que seleccions com Portugal (amb C.Ronaldo, la seva estrella de pa sucat amb oli, al capdavant) ja estan fent les maletes.
La selecció de Vicente Del Bosque té arguments, recursos, talent, treball i una proposta ben clara. I ha arribat a quarts havent après quelcom encara més important: sap patir. L’ensopegada amb Suïssa i les treballades victòries contra Xile i Portugal han fet créixer un equip que, des de la humilitat i el respecte, es troba en disposició de fer història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada