Sonet 25, de William Shakespeare

Que tots aquells que tenen propicis els estels
facin ostentació de títols i favors,
perquè, si a mi la sort em nega aquests anhels,
sóc feliç amb aquell a qui reto els honors.

Els favorits dels prínceps mostren la flor, en passar,
com la calèndula davant de l’ull del sol;
ben al fons d’ells mateixos l’orgull han d’enterrar
quan un gest converteix la seva sort en dol.

Famós per les batalles, hi ha aquell soldat valent
que ha obtingut mil victòries i ha perdut un combat
i, dels seus èxits, ja ningú no en guarda esment,
i del gran llibre de l’honor queda esborrat.

Feliç, doncs, jo, que estimo, i sóc també estimat;
i ni em separo d’ell, ni en seré separat.


Traducció de Salvador Oliva




Let those who are in favour with their stars
Of public honour and proud titles boast,
Whilst I, whom fortune of such triumph bars,
Unlooked for joy in that I honour most.

Great princes’ favourites their fair leaves spread,
But as the marigold at the sun’s eye,
And in themselves their pride lies burièd,
For at a frown they in their glory die.

The painful warrior famousèd for fight,
After a thousand victories once foiled,
Is from the book of honour razèd quite,
And all the rest forgot for which he toiled.

Then happy I that love and am belovèd
Where I may not remove, nor be removèd.