Parlem d'una obra mestra, parlem del "Juli César" de William Shakespeare que Joseph L. Mankiewicz va adaptar al cinema d'una manera excel·lent. La recreació del to de la tragèdia és molt fidel, amb un sensacional blanc i negre -recordem l'escena de la tempesta. Els actors estan a l'alçada de les circumstàncies, amb menció especial als grans John Gielgud i James Mason, que porten la veu cantant de la història en els seus papers de Càssius i de Brutus. També el Cèsar troba pràcticament un doble físic en Louis Calhern -quina nàpia! El jove Marlon Brando fa el que pot, que no és poc, ben assessorat per Gielgud.
El duel Càssius-Brutus, o el que és el mateix Gielgud-Mason resulta apoteòsic.
Els romans són convençuts per aquell que millor parla. A dalt, Brutus, més avall, dret, Antoni, i a terra, jeu tapat el cos del Cèsar, mort.
Els turments de Marlon Brando en molts dels seus personatges ja els veiem en la figura d'Antoni. Amb tota la seva força no en té prou per transmetre'ns el que Gielgud i Mason fan d'una manera molt més subtil.
Brutus: (...)I ara, tu, Cèsar,
ja pots estar tranquil; no et vaig matar
ni amb la meitat del gust amb què jo em mato!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada